Després de molts mesos parlant-ne i de molts dies pensant, ideant, creant,
organitzant, preparant, etc... el dia 16 d’abril va arribar gairebé sense
avisar... i va passar a la mateixa velocitat i sense ni tenir temps d’adonar-me
de res, suposo que això és el que acostuma a passar amb les coses bones :).
Hi havia molts nervis i al mateix temps molta il·lusió per ser la primera
vegada que organitzàvem quelcom així, tant la Mercè com jo (la Montse) ens
estrenàvem amb aquesta aventura que ara tinc la certesa que tothom va gaudir al
màxim i això m’omple de satisfacció.
Avui després d’haver recopilat i classificat les fotos que han anat
compartint amb mi i les meves pròpies, vull fer
aquesta crònica particular d’un dia que per a mi va ser molt especial.
No podria començar la crònica sense recordar com va sorgir aquesta idea boja
en un taller de postals de Nadal, tot engrescant l’Òscar i la Mercè. Sense plantejar-ho
massa ens vam anar embolicant i mica en mica vam anar donant forma a aquesta
idea. Així que gràcies a ells per tot!!! I gràcies Mercè per deixar-te
arrossegar i compartir amb mi tots aquests moments!!!
Suposo que és molt difícil imaginar la quantitat d’hores que es poden
arribar a invertir, des de la creació del cartell, triar tipografies, crear
blogs, facebooks, la difusió, contactar amb les talleristes, fer les tasques
administratives per respondre tota la demanda d’informació, etc. i després anar
concretant tots i cadascun dels detalls. No us enganyarem si us diem que ha
estat un esforç gran, amb una compensació purament humana i personal que ha també
ha estat molt gran gràcies a totes vosaltres que ens veu acompanyar en
l’aventura.
Però bé... vaig al gra que em poso sentimental, jeje...
Tot va començar el dia anterior a Neàpolis per tenir-ho tot a punt, la
preparació de la zona de photocall (no vam fer fotos!!!!), els logos dels
nostres col·laboradors, les banderoles, les taules, els kits, etc...
Al matí ultimant els darrers detalls mentre mica en mica anàveu arribant...
Tot i que era una organització casolana, vam voler cuidar tots els
detalls:el color de les taules, un
sobret per totes les participants que vam poder fer gràcies a la col·laboració
de la Imma i la Pilar que van estar troquelant i segellant com boges la setmana
anterior, l’esmorzar fantàstic amb els cupcakes de l’Esther i el brownie de la
Imma..., les ampolletes amb el nostre “logo”, etc.
I amb tot això vam donar pas als tallers, i aquí no puc continuar sense
agrair a les meves amigues Charo i Glòria que vinguessin a compartir aquesta bogeria,
amb la seva simpatia i els seus coneixements contribuint així en el bon ambient
que es va respirar al llarg de tota la jornada. Bé... no m’agrairé a mi mateixa
la presència, jajajaja.
L’Ana, la Claire, la Imma, la Laura P., la Laura C, la Gemma, la Pilar, la
Mercè, la Berta, l’Esther, la Isabel, la Natàlia, la Montse, l’Edurne, la
Vanessa, la M. José i a estones la Rosa i la Laia, van ser unes alumnes
excepcionals!!!! Amb il·lusió, moltes ganes d’aprendre, de compartir, de
somriure, ... per mi és molt gratificant fer de tallerista i poder ensenyar les
cosetes que sé i sobretot quan et trobes amb un “públic” tan entregat i tan
proper i crec que les tres talleristes ho vam viure així.
Aquí ho podeu comprovar!!!
(He de dir que em falten fotos perquè moltes de grup es van fer amb la
càmera Instax cedida per Fuji i tothom es va emportar els seus records.)
En acabar els tallers no podia faltar la foto de grup. I aprofito per agrair
també als tres fotògrafs ;) que ens van acompanyar (la Laia, la Rosa i el meu
amic Xavi).
Després de la feina ben feta era temps per reposar una estoneta i, malgrat
el ventet, el sol ens va deixar gaudir d’aquest dinar compartit a la terrassa
de Neàpolis, què bo que estava tot!!!! I què fantàstic poder xerrar amb més
calma amb moltes de vosaltres!!!
Després ens esperava l’amic invisible que havíem portat cadascuna de
nosaltres i els sortejos dels material que ens havien cedit. Aquí vam ser una
mica desastrillos i no tenim gaire fotos del moment :O, com pot ser que no
féssim fotos amb els regalets del sorteig: washis, xapes, segells...?? Tot
gràcies a la Jéssica d’Estrelles de colors i la Shei de La vida en scrap.
Moltíiiiiiiiisssssssssssssiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmmeeeeeeeeeessssssssssss
gràciesssssssssssssssssssssss!!!! Gràcies per ajudar-nos en aquesta modesta
trobada, gràcies per la vostra generositat, pels vostres productes, per donar
suport a iniciatives particulars, en fi... això que sou genials noies!!!!
I ja amb els nostres regalets donàvem lloc a la gimcana. La idea me la va
donar una amiga, la Raquel, quan li vaig comentar que volia fer una trobada i
em va semblar genial. Així que vam estar pensant diferents proves i se’ns va
acudir fer quatre equips i quatre proves. No crèiem que tindrien tanta
acceptació i que cada participant ho viuria amb tanta intensitat. Va ser genial
veure-les arrossegant-se per sota les taules per trobar les peces del puzle
especial que havíem creat amb el cartell, jajajaja. Però també va ser fantàstic
veure-les “barallant-se” amb la sopa de lletres i creant aquestes meravelles
que ara us ensenyarem (un LO amb una foto divertida i uns condicionants de
materials i colors i un súpertag primaveral!). Ho heu de dir vosaltres però
crec que totes vau gaudir molt!
I després d’això només quedava obrir les portes per a la crop de punts de
llibres... però... això ho podeu veure aquí.
Una vegada més agrair-vos a totes les persones que d’una manera o altra heu
fet possible aquest dia, confiant en nosaltres, participant, compartint,
gaudint, etc...
Per a mi va ser una experiència meravellosa malgrat l’esgotament, els nervis
i la feinada. Ara toca reposar i potser a fer un àlbum que reculli aquests
moments que ja són dins meu i que difícilment s’esborraran.
Com acostumo a dir les persones són el motor de les nostres vides i els
petits moments són els que realment donen sentit al nostre particular puzle
així que... des del cor... moltes gràcies!!!