16 d'abril: crònica de la 1a Primavera Scrapera

Després de molts mesos parlant-ne i de molts dies pensant, ideant, creant, organitzant, preparant, etc... el dia 16 d’abril va arribar gairebé sense avisar... i va passar a la mateixa velocitat i sense ni tenir temps d’adonar-me de res, suposo que això és el que acostuma a passar amb les coses bones :).

Hi havia molts nervis i al mateix temps molta il·lusió per ser la primera vegada que organitzàvem quelcom així, tant la Mercè com jo (la Montse) ens estrenàvem amb aquesta aventura que ara tinc la certesa que tothom va gaudir al màxim i això m’omple de satisfacció.

Avui després d’haver recopilat i classificat les fotos que han anat compartint amb mi i les meves pròpies, vull fer  aquesta crònica particular d’un dia que per a mi va ser molt especial.

No podria començar la crònica sense recordar com va sorgir aquesta idea boja en un taller de postals de Nadal, tot engrescant l’Òscar i la Mercè. Sense plantejar-ho massa ens vam anar embolicant i mica en mica vam anar donant forma a aquesta idea. Així que gràcies a ells per tot!!! I gràcies Mercè per deixar-te arrossegar i compartir amb mi tots aquests moments!!! 

Suposo que és molt difícil imaginar la quantitat d’hores que es poden arribar a invertir, des de la creació del cartell, triar tipografies, crear blogs, facebooks, la difusió, contactar amb les talleristes, fer les tasques administratives per respondre tota la demanda d’informació, etc. i després anar concretant tots i cadascun dels detalls. No us enganyarem si us diem que ha estat un esforç gran, amb una compensació purament humana i personal que ha també ha estat molt gran gràcies a totes vosaltres que ens veu acompanyar en l’aventura.

Però bé... vaig al gra que em poso sentimental, jeje... 

Tot va començar el dia anterior a Neàpolis per tenir-ho tot a punt, la preparació de la zona de photocall (no vam fer fotos!!!!), els logos dels nostres col·laboradors, les banderoles, les taules, els kits, etc... 

Al matí ultimant els darrers detalls mentre mica en mica anàveu arribant...

Tot i que era una organització casolana, vam voler cuidar tots els detalls:el color de les taules,  un sobret per totes les participants que vam poder fer gràcies a la col·laboració de la Imma i la Pilar que van estar troquelant i segellant com boges la setmana anterior, l’esmorzar fantàstic amb els cupcakes de l’Esther i el brownie de la Imma..., les ampolletes amb el nostre “logo”, etc.

I amb tot això vam donar pas als tallers, i aquí no puc continuar sense agrair a les meves amigues Charo i Glòria que vinguessin a compartir aquesta bogeria, amb la seva simpatia i els seus coneixements contribuint així en el bon ambient que es va respirar al llarg de tota la jornada. Bé... no m’agrairé a mi mateixa la presència, jajajaja. 

L’Ana, la Claire, la Imma, la Laura P., la Laura C, la Gemma, la Pilar, la Mercè, la Berta, l’Esther, la Isabel, la Natàlia, la Montse, l’Edurne, la Vanessa, la M. José i a estones la Rosa i la Laia, van ser unes alumnes excepcionals!!!! Amb il·lusió, moltes ganes d’aprendre, de compartir, de somriure, ... per mi és molt gratificant fer de tallerista i poder ensenyar les cosetes que sé i sobretot quan et trobes amb un “públic” tan entregat i tan proper i crec que les tres talleristes ho vam viure així.

Aquí ho podeu comprovar!!!

(He de dir que em falten fotos perquè moltes de grup es van fer amb la càmera Instax cedida per Fuji i tothom es va emportar els seus records.)

En acabar els tallers no podia faltar la foto de grup. I aprofito per agrair també als tres fotògrafs ;) que ens van acompanyar (la Laia, la Rosa i el meu amic Xavi).

Després de la feina ben feta era temps per reposar una estoneta i, malgrat el ventet, el sol ens va deixar gaudir d’aquest dinar compartit a la terrassa de Neàpolis, què bo que estava tot!!!! I què fantàstic poder xerrar amb més calma amb moltes de vosaltres!!!

Després ens esperava l’amic invisible que havíem portat cadascuna de nosaltres i els sortejos dels material que ens havien cedit. Aquí vam ser una mica desastrillos i no tenim gaire fotos del moment :O, com pot ser que no féssim fotos amb els regalets del sorteig: washis, xapes, segells...?? Tot gràcies a la Jéssica d’Estrelles de colors i la Shei de La vida en scrap.

Moltíiiiiiiiisssssssssssssiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmmeeeeeeeeeessssssssssss gràciesssssssssssssssssssssss!!!! Gràcies per ajudar-nos en aquesta modesta trobada, gràcies per la vostra generositat, pels vostres productes, per donar suport a iniciatives particulars, en fi... això que sou genials noies!!!!

I ja amb els nostres regalets donàvem lloc a la gimcana. La idea me la va donar una amiga, la Raquel, quan li vaig comentar que volia fer una trobada i em va semblar genial. Així que vam estar pensant diferents proves i se’ns va acudir fer quatre equips i quatre proves. No crèiem que tindrien tanta acceptació i que cada participant ho viuria amb tanta intensitat. Va ser genial veure-les arrossegant-se per sota les taules per trobar les peces del puzle especial que havíem creat amb el cartell, jajajaja. Però també va ser fantàstic veure-les “barallant-se” amb la sopa de lletres i creant aquestes meravelles que ara us ensenyarem (un LO amb una foto divertida i uns condicionants de materials i colors i un súpertag primaveral!). Ho heu de dir vosaltres però crec que totes vau gaudir molt!

I després d’això només quedava obrir les portes per a la crop de punts de llibres... però... això ho podeu veure aquí.

Una vegada més agrair-vos a totes les persones que d’una manera o altra heu fet possible aquest dia, confiant en nosaltres, participant, compartint, gaudint, etc...

Per a mi va ser una experiència meravellosa malgrat l’esgotament, els nervis i la feinada. Ara toca reposar i potser a fer un àlbum que reculli aquests moments que ja són dins meu i que difícilment s’esborraran.

Com acostumo a dir les persones són el motor de les nostres vides i els petits moments són els que realment donen sentit al nostre particular puzle així que... des del cor... moltes gràcies!!!